El 2018 hi havia enquestes demoscòpiques que apuntaven a la possibilitat que Ciutadans deixés enrere el PP en les eleccions generals següents. Un any abans, els d'Albert Rivera havien estat la primera força al Parlament, als comicis convocats després del referèndum de l'1-O i la intervenció de la Generalitat. Set anys després són una força extraparlamentària tant al Congrés dels Diputats com a la Cambra catalana. A Barcelona, en els seus millors anys, el partit tenia una seu gran i vistosa al carrer Balmes, per sobre de la Diagonal, però el 2021 el seu capital polític autonòmic se'n va anar en orris i la formació es va quedar amb només sis escons. Aquest any, al maig, els taronges van patir l'estocada final i es van quedar fora del Parlament. La seu que tenien fins ara, més discreta, a ronda Sant Pau, al centre de la capital catalana, ha tancat aquesta setmana. El logo del partit ja s'ha esborrat i a penes quedava ahir un cor amb les banderes catalana i espanyola al taulell i a l'interior s'hi veien butaques taronges. Però el partit ja no hi és. La nova política dura el que dura. Com diu el refrany: Qui mal va, mal acaba. Consti en acta que el dicent ja albirava la desaparició del partit en aquest artícle de 2016, seguint l'estela de UPyD i amb Podemos a la pista de sortida.
QUI MAL VA...
15.11.24
* Cs
Publica un comentari a l'entrada