Luis Montero, Luis Cobo i Juan Mañas van ser assassinats per la Guàrdia Civil. Es tracta d'un dels episodis més sagnants, tràgics i vergonyosos de la mal anomenada “pacífica” Transició espanyola. Antecedents - El 'Cas Almeria' i les vergonyes de la Transició: les tortures i l'assassinat de tres joves a mans de la Guàrdia Civil esperen reparació quatre dècades després d'aquest cas de terrorisme d'Estat- Desmemoriados.org


Volem portar a la memòria el 10 de maig de 1981, dia en què van aparèixer els cossos mutilats, calcinats i cosits a trets de tres joves residents a Cantàbria, Luis Montero García, Luis Cobo Mier i Juan Mañas Morales, que, tres dies abans havien sortit des de Santander cap a Pechina, a Almeria, per celebrar la primera comunió del germà de Joan, sense imaginar-se el terrible destí que els esperava. Ja havien arribat a Almeria quan van ser detinguts, torturats i assassinats violentament per la Guàrdia Civil en ser confosos suposadament amb un comando d'ETA que dies abans havia comès un atemptat terrorista. Es tracta d'un dels episodis més sagnants, tràgics i vergonyosos de la mal anomenada “pacífica” Transició espanyola.
Les famílies dels assassinats van iniciar una lluita incansable, que encara mantenen actualment, en defensa de la veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició d'aquests terribles esdeveniments. Què s'ha aconseguit des de llavors? Pel que fa a la veritat i la justícia, s'ha donat un compliment parcial i incomplet a aquests principis. Si el 'Cas Almeria' no va caure en l'oblit va ser gràcies a l'afany i determinació dels familiars de les víctimes que van qüestionar la versió oficial dels fets i van portar davant els tribunals els responsables, encara que finalment només es va aconseguir condemnar tres dels onze guàrdies civils que van participar en el segrest i l'assassinat, que van complir només una part de la condemna en unes condicions de privilegi.
La satisfacció dels principis de reparació i garantia de no repetició requereix dos requisits o condicions inexcusables. Primer, el reconeixement de les víctimes del 'Cas Almeria' com a víctimes del terrorisme, ampliant l'àmbit d'aplicació de l'actual Llei 29/2011, de 22 de setembre, per incloure les víctimes de violència policial, grups d'ultradreta i grups parapolicials. Segon, l'assumpció de responsabilitat per part de l'Estat i els seus agents, en aquest cas el cos de la Guàrdia Civil, i la petició de perdó a les víctimes i familiars. A dia d'avui no s'ha realitzat cap modificació de la llei, malgrat l'esforç incansable de les famílies en aquest sentit i d'algunes declaracions institucionals: la moció, aprovada per unanimitat pel Ple de l'Ajuntament de Santander el 31 de maig de 2016 , i la declaració aprovada també per unanimitat pel Parlament de Cantàbria, el 10 de maig de 2018, totes dues per tal de tornar la dignitat a les víctimes del 'Cas Almeria' i reconèixer-les com a víctimes del terrorisme. El 20 de gener del 2023 la directora general de la Guàrdia Civil i el secretari d'Estat de Memòria Democràtica, en un acte oficial de lliurament de diplomes de reparació als familiars, van demanar perdó a les víctimes i els seus familiars. Tot i això, cal aclarir que es tracta d'actuacions no vinculants, que no s'han materialitzat en un canvi legislatiu, en un relat oficial que sigui fidel a la veritat i en una depuració efectiva de responsabilitats. Esperem que aquesta confluència d'esdeveniments afavoreixi que, d'una vegada per totes, es doni compliment efectiu als principis de veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició respecte del 'Cas Almeria'.
Des de començament d'any s'han produït diversos esdeveniments dignes de destacar. Començant pel nomenament, el 24 de gener de 2024, de Zoraida Hijosa Valdizán, anterior directora general de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica del Govern de Cantàbria entre 2019 i 2023 com a directora general d'Atenció a les Víctimes i Promoció de la Memòria Democràtica del Govern d´Espanya. Més recentment, el 24 d'abril de 2024, el Consell de Ministres va aprovar la creació de tres comissions governamentals per al compliment de la Llei 20/22, de 19 d'octubre de Memòria Democràtica. Una és la comissió tècnica per a l'estudi dels supòsits de vulneració de drets humans a persones per la lluita per la consolidació de la democràcia, els drets fonamentals i els valors democràtics, entre l'entrada en vigor de la Constitució Espanyola de 1978 i el 31 de desembre de 1983, que assenyali possibles vies de reconeixement i reparació, comissió formada per experts que ha d'elaborar un informe en un termini màxim d'un any. A l'acte oficial de 20 de gener de 2023, esmentat al paràgraf anterior, el secretari d'estat de Memòria Democràtica va apuntar durant la seva intervenció que la llei aprovada a finals de 2022 és “ambiciosa” quant als seus propòsits, destacant la disposició addicional setzena que “planteja i estableix una comissió tècnica per a un estudi sobre la vulneració de drets humans a la Transició entre 1978 i el 31 de desembre de 1983, assenyalant possibles vies de reconeixement i reparació”. Així, ha incidit que serà objecte d'estudi d'aquesta comissió la situació de les víctimes i familiars del Cas Almeria.
Esperem que aquests esdeveniments afavoreixin que, d'una vegada per totes, es doni compliment efectiu als principis de veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició respecte al 'Cas Almeria', servint aquest escrit com una interpel·lació a Zoraida Hijosa Valdizán en qualitat de directora general d'Atenció a les Víctimes i Promoció de la Memòria Democràtica del Govern d'Espanya, perquè adopti un compromís profund amb aquest objectiu. En aquesta terrible efemèride, des de Desmemoriados només podem dir als familiars del 'Cas Almeria' que seguirem lluitant i no els oblidem.