Rosana Corral és psiquiatra. Des de fa dies, amb el seu marit, Rafael Tabares, de la mateixa especialitat mèdica, assisteix a la zona devastada per la DANA pacients amb malalties mentals, molt vulnerables davant episodis com el que s’ha viscut aquesta setmana a València. Ahir eren a Paiporta, zona zero; la setmana passada es van moure per Sedaví. “Les crisis suïcides ens preocupen molt”, assenyala la Rosana, que descriu les dificultats que van tenir els primers dies per poder acostar-se i visitar els pacients. “Era tot un caos, no hi havia res organitzat, la preocupació més important era que els més greus no deixessin de prendre la medicació psiquiàtrica, perquè aquests fàrmacs no es poden deixar de cop”. “Si es perd la continuïtat es genera una síndrome d’abstinència que en el cas de conductes addictives pot arribar a ser molt greu”. Recorda quan va arribar per primera vegada a Sedaví: “El centre de salut estava arrasat i es va instal·lar un punt d’assistència mèdica a l’institut, tots els metges van fer un esforç brutal”.

Continua amb la seva narració. “Hi havia pacients que necessitaven des de metadona a derivats opiacis o tranquil·litzants i, el més important, antipsicòtics, que només s’administren als hospitals; calia fer arribar aquests medicaments”. Posa com a exemple els malalts greus d’esquizofrènia bipolar o els que pateixen trastorn de personalitat, que poden entrar en dissociació o sofrir un xoc, “un quadre d’estrès agut que ens preocupa molt”.

Sobre la salut mental dels damnificats, deixa clar que “els que ja tenien problemes ara pateixen una situació pitjor i ho porten millor els qui estaven sans, és el normal”. El problema és que s’està generalitzant l’estrès agut “que sol manifestar-se a les quatre setmanes”. Com s’actua quan s’atén persones que ho han perdut tot, que han vist la seva vida devastada? Rosana Corral explica que la intervenció és psiquiàtrica i psicològica: “Els expliquem que han d’entendre que les seves emocions no es queden allà, que es poden integrar, que no han d’espantar-se”. “Òbviament, afegeix, als metges se’ls dona suport amb medicació psiquiàtrica. El Centre d’ Esdeveniments de Fira València ha habilitat un espai per prestar assistència psicològica als familiars de les víctimes de la DANA que s’hi acostin. Hi ha 10 consultes que seran ateses per 30 psicòlegs i psiquiatres. La informació la va facilitar ahir la Conselleria de Sanitat. A aquestes instal·lacions arriben diàriament uns 35 camions tràiler i 30 furgonetes carregats amb aliments, eines, productes de neteja i roba, que 500 voluntaris classifiquen i en coordinen el trasllat, mentre associacions i empreses cuinen des d’aquest lloc 23.000 menús diaris per a les zones devastades per la DANA, segons informa la Conselleria d’ Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Un relat també contundent és el que ofereix Jose Ramis, metge de família del centre de salut de Sedaví. “Dimecres i dijous (dies 30 i 31) no es va poder accedir als centres de salut, ens vam desplegar per atendre els pacients a casa seva. Aquest metge jove, de poc més de trenta anys, reconeix que “la nostra obsessió eren els pacients més vulnerables, els de salut mental, ancians, nens i embarassades, i persones amb problemes respiratoris o diabetis; en alguns casos vam haver de treure’ls com vam poder i traslladar-los a hospitals per mirar de garantir la seva salut”. Divendres 1 de novembre ja van poder muntar un punt d’atenció sanitària a l’ institut de Sedaví, el mateix a què fa referència Rosana Corral. “El primer va ser establir un punt de triatge i atenció als pacients que ens arribaven amb múltiples ferides. Al principi va costar tenir tot el material, però des de la conselleria es van disposar els recursos mínims; el pitjor durant aquests dies era la farmacologia, feia falta absolutament de tot”. Reconeix que els sanitaris, metges i infermers, “ho hem donat tot, estem treballant dotze hores al dia, però era l’única manera de tenir els pacients atesos”. Diu que amb molts d’aquests “ja tenim un vincle afectiu, els coneixem des de fa anys, sabem el que necessiten, confien en nosaltres”.

Narra que, en el cas de les embarassades, “que eren una prioritat”, van tenir inicialment assistència contínua telefònica, “i si calia algú es desplaçava”. Una cosa semblant ha passat amb els nadons. Reconeix que, com a metge, “no havia vist mai res igual, i no pots evitar que t’afecti emocionalment; molta gent està patint molt, però els ajudem en tot el que podem. Per mi, per tothom, ha estat una experiència que no hauríem pensat mai que hauríem de viure”. Salvador Enguix en lavanguardia.com