ELS ORIGENS DEL TOTALITARISME

"Pedro Ruy Blas, compromès amb les tendències artístiques del seu temps a través de diverses generacions que el consideren un dels grans innovadors de la nostra història musical recent, des de la seva participació sent tan sols un noi al llegendari grup “Los Canarios” com a cantant de Rhythm and Blues;la seva aparició fulgurant com a solista amb la inoblidable cançó “Als que va ferir l'amor”; la creació i fundació del mític grup Dolores, fructífera llavor d'una imparable i inusitada fusió entre el Flamenc i el Jazz juntament amb Paco de Lucía; el seu periple com a cantant i actor a l'inici de l'època daurada del Teatre Musical a Espanya, protagonitzant obres com “Jesucrist Superstar”, “Els Miserables”, “La Bella Helena”, “La Maja de Goya” o “Cats” entre altres. Creixent dia a dia com el cantant de Jazz que ja als seus començaments prometia lluitar per arribar a ser. Destinació aconseguida amb escreix des de fa anys en els seus discos i concerts en què l'autèntic Jazz Vocal mai no perd el veritable nexe d'unió amb el Blues, situant-lo per dret a l'avantguarda del nostre Jazz".

La informació sobre Ruy Blas no hauria hagut d'aparèixer en aquest bloc, si no fos per que aquesta nit en un dels meus estranys somnis ha aparegut ell, amb una imatge igual o gairebé a la de la foto. Al somni, Ruy Blas apareixia a la cuina de la meva àvia, on esmorzàvem tots dos, i m'explicava que havia vingut per cantar gospel a l'Església de la Creu Alta. Com que no podia desplaçar-se (perquè segons ell estava dins d'un somni), cantava amb el seu grup a través del telèfon mòbil... Passaven més coses en aquest somni, però el que m'interessa ressaltar és que ni recordava si aquest home existia, ni que cantava, ni tenia idea de la seva imatge actual. No recordo cap visualització de cap noticia última en que parlessin d'ell, i afegiria que no és l'ùnic cas, he somiat últimament amb més gent extranya, desconeguda u oblidada pero existent. El món oníric és molt complicat, però també fascinant e indesxifrable.

Cercant per Youtube he trobat aquesta curiosa versió de 'Aguas de Março', de Ruy Blas i la meva admirada Laura Simó. Gaudiu-los.