ACCEPTAR EL PASSAT

Als periodistes també ens toca portar a les primeres pàgines de les seccions les històries fotudes. Històries electroshock. Observeu la fotografia que acompanya aquest article. A la imatge no hi apareix ningú del Banc d'Espanya. D'això hi ha unes pàgines (o pantalles) més endavant. Aquest Banc ens acaba de servir un bon plat d'aquest optimisme que agrada als mercats i al Govern: el PIB creixerà un 2,7% aquest any. Al·leluia. 

Aquestes dècimes de més sobre el que preveuen els analistes de la macroeconomia, que és justament el contrari de l'economia domèstica, és clar que no arriben a tothom. Per descomptat, no arriben a aquells ciutadans que es veuen en la necessitat de menjar de les sobres, literalment, a punt de fer-se malbé o podrir-se. A molts barris de Barcelona –aquí parlem de l'Eixample–, quan toquen les 21.03 hores, ni un minut més ni un menys, de sobtat grups de gent desesperada s'arremolinen al voltant dels contenidors que alguns supermercats deixen davant de les portes de l'establiment. Qualsevol pot retratar aquest moment perquè no s'amaguen, seria impossible, i el resultat llança aquesta foto de tint crepuscular: no és nit tancada (a penes no es veuria res), ni és de dia (perquè avergonyiria). A les 21.03 hores, cada dia, en un carrer proper al centre de Barcelona, ​​com en tantes altres, hi ha dones i homes amb la gana dels pobres. Arribada l'hora, buiden els contenidors i es reparteixen en silenci allò que és a dins. No hi ha baralles i potser més civilitat que enlloc on es produeixen cues. Tres minuts després, desapareixen amb sigil arrossegant els carrets. 

En el cas de la imatge de La Vanguardia, són dues dones i tres homes. Aquesta circumstància, allò de la fam de pobre, no és deduïble pel seu aspecte. Però ja m'explicarà el lector què has de tenir si no molta gana per anar a furgar en un contenidor les restes que altres amb més sort ens podem permetre rebutjar perquè l'endemà es posaran lletjos o es podriran. 

Es tracta d'excedents mal gestionats pel súper, sobres de fruita, verdura o restes de preparats que escapen del canal de donació reglada que porta, per exemple, al Banc dels Aliments. Per què passa això no té cap explicació sanitària ni ambiental. Ni tan sols humanitària, perquè afavoreix una mena d'indigència que confirma que la xarxa assistencial falla. Pensarem que són deixalles que al final acaben a l'estómac d'algú, però convindrem que aquesta no és la manera. 

Susana Quadrado a la vanguardia.