M'estic plantejant seriosament demanar un recurs d'empara o asil polític no sé on. Pertanyo a un grup molt més gran del que sembla, de gent que no és unionista, separatista o oficialista, un grup de gent que no té qui el defensi ni alci la veu per a ell. Som els que no estem amb ningú ni contra ningú, deixats de la mà dels déus i dels homes, estem en terra de ningú, perjudicats per ambdós bàndols.
Recordem els versos de Gil de Biedma(*), però ni allò que ell proposava podem fer, no som d'enlloc ni tenim cabuda enlloc, estem en una espècie de purgatori (mai millor dit), i no per indefinició, sinó potser per tenir les idees excessivament clares, malgrat que ningú ens vulgui escoltar. Tenim un problema, i no sabem com resoldre'l. No podem ser catalans si no som antiespanyols - ens diuen - i no podem ser només espanyols perquè som o pretenem ser catalans. El que deia, tenim un problema, estem en un cul-de-sac sense possibilitat de sortida, i cansats, profundament cansats i fastiguejats dels uns i dels altres. Ni tan sols puc acollir-me a la possibilitat de dir que soc europeu, si tampoc entenc ni sento com a meva aquesta vella i decadent Europa cada vegada menys unida, més trossejada.
Com puc sentir-me espanyol, un país ineficient que maltracta i enganya als seus ciutadans. I com puc sentir-me català un país ineficient que maltracta i enganya als seus ciutadans. I no puc dir que soc ciutadà del món, perquè aquest món convuls tampoc el sento com a meu.
Fa ja uns dies, que no veig cap telenotícies ni programes informatius a la Televisió. Només futbol i Netflix a la tele, sèries lleugeres o pel·lícules d'acció o catàstrofes, pel·lícules dolentes com les d'Amazon Prime, que la qualificació mitjana de FilmAffinity és de 3.8. Soc incapaç de veure una bona pel·lícula o llegir un llibre. M'he Bartlebilitzat, encara que no fins a l'extrem de morir de fam, però potser sí de fer-ho d'avorriment.
Cioran ho explicava a la seva manera: NO VULL FER RES
"Des que la societat es va constituir, els que van pretendre sostreure's a ella van ser perseguits o escarnits. Se us perdona tot, per tal que tingueu un ofici, un subtítol sota el vostre nom, un segell sobre el vostre no res. Ningú té l'audàcia de cridar: «No vull fer res!»; s'és més indulgent amb un assassí que amb un esperit alliberat dels actes. Multiplicant les possibilitats de sotmetre's, abdicant de la seva llibertat, matant en si mateix el vagabund, així és com l'home ha refinat la seva esclavitud i s'ha enfeudat als fantasmes. Fins i tot els seus menyspreus i rebel·lions, no els ha conreat més que per ser dominat per ells, servent com és de les seves actituds, dels seus gestos i dels seus humors. Sortit de les cavernes, guarda d'elles la superstició; era el seu presoner, s'ha convertit en el seu arquitecte. Perpetua la seva condició primitiva amb major invenció i subtilesa; però en el fons, augmentant o disminuint la seva caricatura, es plagia desvergonyidament. Xerraire mogut per fils, les seves contorsions, les seves ganyotes, encara enganyen... "
