El canvi climàtic altera els patrons de pluja i fa que els ocells devorin els conreus d’arròs al Senegal i Mauritània. De sol a sol. Alpha Issa, de 14 anys, treballa de set del matí a set de la tarda al conreu d’arròs de la seva família a Guia(Senegal). La seva missió és espantar els ocells que, a causa del retard de les pluges, cada vegada venen abans i es queden més als camps. Alpha Issa, de 14 anys, alça el seu prim braç cap enrere per agafar embranzida i catapulta una pedra de fang sec cap a l’arrossar. La roca sobrevola una capa de brots verds fins aterrar al costat d’uns ocells rabassuts i de plomatge vermell cridaner, que amb prou feines s’immuten. L’Alpha arrenca a córrer cap a ells. Pica de mans i ulula fins que els animals s’allunyen. Tornaran. Almenys fins que no arribin les primeres pluges.
Els camperols de la vall del riu Senegal, frontera natural amb Mauritània, esperen l’aigua amb l’angoixa que la seva collita desaparegui d’un dia a l’altre. La culpa és als núvols. El canvi climàtic ha alterat els patrons de pluja i ha endarrerit els primers xàfecs del maig fins a finals de juliol. Si abans les aus granívores s’hi estaven unes quantes setmanes, ara es queden gairebé tot l’estiu i poden devorar fins al 40% dels conreus.
Són les cinc de la tarda i la xafogor castiga amb força el mosaic d’arrossars que tenyeixen de verd les dues ribes del riu. El calendari marca mitjans de juliol i encara no ha caigut ni una gota aquest any, de manera que els camps d’arròs són l’únic lloc fèrtil en quilòmetres. També l’únic refugi. “Els ocells es concentren als arrossars perquè no hi ha res més al voltant”, explica Laure Tall, investigadora en la Iniciativa de Prospectiva Agrícola i Rural (IPAR) de Dakar. “Si tot està sec perquè no ha plogut, els camps són els únics llocs on hi ha menjar”, explica.
Des del marge del seu camp, Silaye Bocar Wade, de 60 anys, observa nostàlgic com l’Alpha corre darrere dels ocells. “Era meravellós passar el dia aquí, em va ensenyar la cultura de l’esforç i a defensar la família”, recorda. Fa mig segle, quan en Silaye custodiava aquells camps, era diferent. “No hi havia tants ocells ni durant tant de temps. Ara en unes poques hores es poden menjar perfectament tota la collita”.
Les xifres confirmen les seves sospites. A la vall del riu Senegal, les aus provocaven fa una dècada, de mitjana, la pèrdua del 13,2% de la producció d’arròs i danys de fins a 10 milions d’euros, segons un estudi publicat a la Revista d’Economia Agrària el 2012. Aquell any els governs del Senegal i Mauritània van firmar un acord per fer front al problema dels ocells de manera conjunta i dur a terme operacions de fumigació i monitoratge. Però els esforços no han evitat que el problema s’agreugi. I l’última dècada el canvi climàtic ho ha exacerbat encara més. “Ha augmentat la variabilitat de pluges i la sequera prolongada”, explica Cheikh Oumar Ba, director executiu de la IPAR. I els ocells ho han aprofitat. L’any passat van arrasar 19.000 de les 50.000 hectàrees d’arròs del delta del riu Senegal. El 38% de la collita es va fer malbé en el moment de collir-la, va denunciar la Societat d’ Ordenació i Explotació de les Terres del Delta del Riu Senegal (SAED). “El clima és molt més inestable i perdem la capacitat de preveure-ho i anticipar-nos-hi”, afegeix Cheikh.
Això no només amenaça la sobirania alimentària de Mauritània i del Senegal, que depèn en gran manera de la producció d’arròs, sinó que deixa una generació de camperols sense recursos per tornar els deutes, ja que molts agricultors demanen préstecs per comprar llavors, fertilitzants o llogar maquinària.
A pocs quilòmetres del camp de l’Alpha, Oumar Mamadou Ba i Mamadou Demba Sy, de 20 i 30 anys, també passen l’estiu espantant ocells. Aquest any han optat per viure al costat dels seus conreus fins que arribin les pluges. La seva llar provisional són quatre troncs que sostenen, a mig metre de terra, un sostre de fulla seca que els fa ombra. Després d’un 2023 devastador, aquest any extremen precaucions: el seu pare, Mamadou Oumar Ba, depèn de la collita per pagar el lloguer del camp. “Necessitem que aquesta temporada tiri endavant”, confessa el progenitor.
Des de les oficines de la IPAR, Laure Tall emmarca la qüestió: “D’una banda hi ha un augment de les temperatures mitjanes i més episodis de calor extrema, i de l’altra, la temporada de pluja cada vegada és més curta”. Cau una quantitat semblant d’aigua però en menys dies, cosa que causa l’erosió de la terra i perjudica els conreus. “És en aquell moment que l’aigua es converteix en un element negatiu en lloc de positiu”.
Molts menors s’estan fins a 12 hores diàries espantant els ocells perquè no destrueixin els conreus familiars.
També fa més calor. La temperatura mitjana a la conca del riu Senegal ha augmentat un grau i mig des de l’era preindustrial i s’espera que pugi dos graus més el segle vinent. Quan el petit Alpha Issa, sigui vell, la precipitació a la regió haurà caigut a la meitat, segons previsions per a finals de segle del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic. El camp que ara custodia serà encara més vulnerable. Sense una acció significativa, el futur de l’arròs a la regió es dibuixa incert. Potser llavors amb un exèrcit de nens d’espantaocells com l’Alpha no n’hi haurà prou. - Laura Aragó/Èlia Borrás/Xavier Aldekoa en lavanguardia.com
