MOLT MÉS QUE UN EMBOLIC DOMÈSTIC

En un món on la comunicació és clau per a l'entesa i la convivència, sembla que el diàleg és cada vegada més esquiu. Per què ens costa tant dialogar? Aquesta pregunta ressona en molts àmbits, des de les relacions personals fins als grans debats polítics i socials.

Un dels pilars del diàleg és l'escolta activa. Escoltar no vol dir simplement sentir les paraules de l'altra persona, sinó entendre i empatitzar amb el seu punt de vista. Tot i això, en una societat accelerada i saturada d'informació, moltes vegades estem més concentrats en preparar la nostra resposta que realment escoltar a l'altre. Això genera malentesos i frustra l'intercanvi d'idees.

No tots hem estat educats en habilitats comunicatives efectives. La capacitat d'expressar les nostres idees de manera clara i respectuosa, així com l'habilitat de negociar i trobar punts en comú són habilitats que es desenvolupen amb pràctica i aprenentatge. Sense aquestes eines, el diàleg es pot convertir ràpidament en un intercanvi de monòlegs sense connexió.

La polarització política i social també hi juga un paper important. Quan ens alineem fortament amb un grup ideològic, tendim a veure el món en termes de “nosaltres contra ells”. Aquesta visió binària dificulta l'obertura cap a l'altre i clou la porta al diàleg, ja que qualsevol opinió contrària es percep com una amenaça. La por del conflicte, la inseguretat i altres emocions negatives ens poden impedir dialogar. Temem de ser jutjats, incompresos o rebutjats. Aquestes emocions, sovint inconscients, ens frenen i ens fan evitar converses difícils però necessàries. L'empatia és la capacitat de posar-se al lloc de l'altre i comprendre'n les emocions i les perspectives. Sense empatia, el diàleg esdevé superficial. La manca d'empatia es deu a moltes raons, des de diferències culturals fins a experiències personals que ens han fet desconfiar de l'altre. Dialogar és una habilitat essencial per construir ponts i resoldre conflictes. Requereix paciència, humilitat i disposició per escoltar i entendre l'altre. Tot i que ens costi, l'esforç de millorar les nostres habilitats comunicatives i de superar les nostres barreres personals val la pena. Un món on el diàleg flueixi lliurement és un món més comprensiu i connectat. Podrien prendre nota els nostres polítics, incapaços de tenir la mínima empatia entre ells, i dialogar amb els contraris, que no pas enemics.

QUI MAL VA...

El 2018 hi havia enquestes demoscòpiques que apuntaven a la possibilitat que Ciutadans deixés enrere el PP en les eleccions generals següents. Un any abans, els d'Albert Rivera havien estat la primera força al Parlament, als comicis convocats després del referèndum de l'1-O i la intervenció de la Generalitat. Set anys després són una força extraparlamentària tant al Congrés dels Diputats com a la Cambra catalana. A Barcelona, ​​en els seus millors anys, el partit tenia una seu gran i vistosa al carrer Balmes, per sobre de la Diagonal, però el 2021 el seu capital polític autonòmic se'n va anar en orris i la formació es va quedar amb només sis escons. Aquest any, al maig, els taronges van patir l'estocada final i es van quedar fora del Parlament. La seu que tenien fins ara, més discreta, a ronda Sant Pau, al centre de la capital catalana, ha tancat aquesta setmana. El logo del partit ja s'ha esborrat i a penes quedava ahir un cor amb les banderes catalana i espanyola al taulell i a l'interior s'hi veien butaques taronges. Però el partit ja no hi és. La nova política dura el que dura. Com diu el refrany: Qui mal va, mal acaba. Consti en acta que el dicent ja albirava la desaparició del partit en aquest artícle de 2016, seguint l'estela de UPyD i amb Podemos a la pista de sortida.

UN GEST NECESSARI ENFRONT D'X

El mateix dia que s’ha conegut que el propietari d’X, Elon Musk, s’integraria en un càrrec d’alta responsabilitat en la nova Administració del president Donald Trump, La Vanguardia ha decidit deixar de publicar tuits en aquesta xarxa social. La nostra capçalera mantindrà congelats els seus comptes a X i farà el seguiment de persones, entitats o empreses que pengin continguts en aquest canal per poder continuar informant puntualment els seus lectors.

La decisió s’ha pres per no contribuir amb l’audiència generada per La Vanguardia al creixement d’aquest canal. Des de l’arribada de Musk a X, l’antic Twitter, aquesta plataforma ha anat abusant cada cop més de contingut tòxic i manipulat grà­cies a la proliferació de bots. Els tradicionals equips de moderació que evitaven els continguts violents o d’odi han anat desapareixent i la xarxa ha entrat en una deriva que vulnera els mínims conceptes d’ètica o de justícia que hauríem de respectar dins una societat democràtica.

Al contrari, els sectors partidaris de les teories de la conspiració o aquells que propaguen mentides o notícies falses han trobat a X una caixa de ressonància perfecta per poder amplificar-les. La recent campanya electoral als Estats Units o les mentides que s’han divulgat en relació amb la DANA de València han contribuït a la decisió adoptada pel nostre diari.

En aquest sentit, l’ús partidista que Musk ha fet a favor de la candidatura republicana de Trump ha estat correspost amb el nou càrrec de director del Departament d’Eficiència Governamental, que el fundador de Tesla compartirà amb l’empresari Vivek Ramaswamy.

La Vanguardia deixa llibertat de consciència als seus periodistes per poder continuar tenint els seus comptes personals en aquesta xarxa social. El director, que firma aquest article, creu necessari aclarir que ell sí que es va donar de baixa del seu compte personal fa dues setmanes. En aquests temps tan complexos per a la llibertat d’informació, de vegades hi ha gestos que estem obligats a fer.

INFLUENCERS, MAQUINÀRIES DE DESINFORMACIÓ S.L.

Els cadàvers del túnel d'Alfafar. Les víctimes que es van quedar tancades al pàrquing de Bonaire. Els policies, els guàrdies civils i els militars que són obligats a mentir sobre el nombre de morts. Tots tres són fets que no han passat mai. Són directament mentida. Tot i això, han recorregut milers i milers de pantalles de telèfon mòbil. X, Instagram, Facebook i TikTok, no importa la plataforma. La desinformació s'ha estès durant la tragèdia de València. Aquesta vegada, les falòrnies no han emergit des del que la Moncloa qualifica de “pseudomitjans”, sinó des de perfils amb milions de seguidors. Alguns influencers n'han estat els  promotors.

Es tracta de persones que es dediquen a crear continguts, la majoria banals, d'altres útils. Facturen com estrelles de l'esport. Les empreses els paguen abundants quantitats de diners per arribar de forma directa i senzilla a un públic determinat que no assoleixen a través d'altres fórmules tradicionals de publicitat. La seva capacitat d'influència és, com diu el seu nom, molt potent perquè els seus seguidors els creuen a ulls clucs i, fins i tot, els acompanyen en els seus èxits o drames. Es podria parlar d'una espècie de fe cega d'una part de la població en aquest gremi.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) és molt conscient del problema que pot generar la desinformació en l'economia i ja ha advertit que els creadors de contingut es podrien enfrontar a sancions per publicitat enganyosa a l'hora de promocionar determinats productes. S'han detectat casos d'influencers dedicats a assessorar inversions sense els coneixements financers necessaris o a promocionar productes miracle sense cap evidència científica. La llista és llarga i ve de lluny.

El problema es fa encara més important quan del que es tracta és d'informar la població en una de les tragèdies més grans del país. El límit el va marcar el rei Felip VI a Paiporta fa dos caps de setmana: “No feu cas a tot el que es publica, perquè hi ha molta intoxicació informativa i molta gent interessada en això, perquè hi hagi caos”. No és el cas de tots els influencers, però sí que hi ha, en termes generals, una desinformació vestida d'informació teòrica.

Com evitar que un influencer acabi participant en el fangar de la desinformació? No és senzill. En primer lloc, per aquella fe cega que els tenen milers de seguidors i que, a vegades, resulta indestructible. En segon lloc, perquè els creadors de contingut han substituït els missatgers de la informació, els mitjans de comunicació, en un bon nombre d'ocasions. Quan a un soldat dels influencers se li commina a contrastar els missatges que rep a través d'un mitjà de comunicació solvent, la seva resposta sol ser: “Menteixen! Estan venuts al poder!”.

Explica el doctor en comunicació Ignacio Jiménez Soler que “la desinformació és un virus silenciós que a poc a poc debilita sistemes que funcionen i que fins ara tenien prou capacitats i eines per corregir errors. Tot i això, ara s'enfronten a una situació d'incertesa perquè, una vegada encallats al fangar de la desinformació, arriba la badada general, la de la consciència d'haver sucumbit al cant de sirena d'un ‘alguna cosa millor’ que simplement s'ha demostrat ser fals”. És aquí, en aquest terreny de joc de la badada general, més encara en moments d'impacte, com la tragèdia de la DANA, on els influencers haurien de ser conscients de l'important paper que poden arribar a tenir. És aquí també on els interessats en la intoxicació, dels quals Felip VI parlava, guanyen.

Tothom creu que pot informar, però és un error. Tothom pot arribar a explicar el que veu o capta la càmera del seu telèfon. Però informar és una altra cosa. Fer informació de qualitat és laboriós i costós. Requereix una tasca essencial de contrast i de consulta de fonts. En altres paraules, Instagram no podrà substituir mai un informatiu de televisió ni X és periodisme.

Una derivada política del problema dels influencers és la seva capacitat d'influència en el vot. No és casual que Elon Musk hagi estat el fogoner de la victòria de Trump. Al món de la desinformació, l'influencer és el rei. I cada vegada ho és més. La Vanguardia.cat


NO VULL FER RES

M'estic plantejant seriosament demanar un recurs d'empara o asil polític no sé on. Pertanyo a un grup molt més gran del que sembla, de gent que no és unionista, separatista o oficialista, un grup de gent que no té qui el defensi ni alci la veu per a ell. Som els que no estem amb ningú ni contra ningú, deixats de la mà dels déus i dels homes, estem en terra de ningú, perjudicats per ambdós bàndols. 

Recordem els versos de Gil de Biedma(*), però ni allò que ell proposava podem fer, no som d'enlloc ni tenim cabuda enlloc, estem en una espècie de purgatori (mai millor dit), i no per indefinició, sinó potser per tenir les idees excessivament clares, malgrat que ningú ens vulgui escoltar. Tenim un problema, i no sabem com resoldre'l. No podem ser catalans si no som antiespanyols - ens diuen - i no podem ser només espanyols perquè som o pretenem ser catalans. El que deia, tenim un problema, estem en un cul-de-sac sense possibilitat de sortida, i cansats, profundament cansats i fastiguejats dels uns i dels altres. Ni tan sols puc acollir-me a la possibilitat de dir que soc europeu, si tampoc entenc ni sento com a meva aquesta vella i decadent Europa cada vegada menys unida, més trossejada.

Com puc sentir-me espanyol, un país ineficient que maltracta i enganya als seus ciutadans. I com puc sentir-me català un país ineficient que maltracta i enganya als seus ciutadans. I no puc dir que soc ciutadà del món, perquè aquest món convuls tampoc el sento com a meu.

Fa ja uns dies, que no veig cap telenotícies ni programes informatius a la Televisió. Només futbol i Netflix a la tele, sèries lleugeres o pel·lícules d'acció o catàstrofes, pel·lícules dolentes com les d'Amazon Prime, que la qualificació mitjana de FilmAffinity és de 3.8. Soc incapaç de veure una bona pel·lícula o llegir un llibre. M'he Bartlebilitzat, encara que no fins a l'extrem de morir de fam, però potser sí de fer-ho d'avorriment.


Cioran ho explicava a la seva manera: NO VULL FER RES


"Des que la societat es va constituir, els que van pretendre sostreure's a ella van ser perseguits o escarnits. Se us perdona tot, per tal que tingueu un ofici, un subtítol sota el vostre nom, un segell sobre el vostre no res. Ningú té l'audàcia de cridar: «No vull fer res!»; s'és més indulgent amb un assassí que amb un esperit alliberat dels actes. Multiplicant les possibilitats de sotmetre's, abdicant de la seva llibertat, matant en si mateix el vagabund, així és com l'home ha refinat la seva esclavitud i s'ha enfeudat als fantasmes. Fins i tot els seus menyspreus i rebel·lions, no els ha conreat més que per ser dominat per ells, servent com és de les seves actituds, dels seus gestos i dels seus humors. Sortit de les cavernes, guarda d'elles la superstició; era el seu presoner, s'ha convertit en el seu arquitecte. Perpetua la seva condició primitiva amb major invenció i subtilesa; però en el fons, augmentant o disminuint la seva caricatura, es plagia desvergonyidament. Xerraire mogut per fils, les seves contorsions, les seves ganyotes, encara enganyen... " 


(*) DE VITA BEATA

En un viejo país ineficiente, 
algo así como España entre dos guerras 
civiles, en un pueblo junto al mar, 
poseer una casa y poca hacienda 
y memoria ninguna. No leer, 
no sufrir, no escribir, no pagar cuentas, 
y vivir como un noble arruinado 
entre las ruinas de mi inteligencia.

                                                 Jaime Gil de Biedma.

LA GRAN APAGADA

Serà un altre encert a la seva llarga llista de premonicions, o simplement una anècdota més en la història de la sèrie? La sèrie animada Los Simpson, famosa per les sorprenents prediccions, torna a ser el centre d'atenció després de l'emissió d'un capítol en què s'entreveu una apagada analògica global el proper 17 de novembre, coincidint amb el Dia d'Acció de Gràcies als Estats Units. La inquietant premonició ha provocat un debat a les xarxes socials, on els usuaris es pregunten si aquesta vegada la ficció s'avançarà a la realitat.

A l'episodi 7 de la temporada 35, estrenat el 2023, Lisa Simpson explica als seus néts la tradició familiar d'encendre una espelma durant el sopar d'Acció de Gràcies. La raó: commemorar la "gran apagada" que va sumir el món al caos anys enrere, precisament un 17 de novembre.

La sèrie acumula una llarga llista d'encerts, des de la presidència de Donald Trump fins a la lesió de Neymar Jr. al Mundial del Brasil 2014, ha generat una barreja de fascinació i preocupació entre els seus seguidors. Si bé molts ho prenen amb humor, altres es pregunten sobre la possibilitat que aquesta predicció, com tantes altres, es faci realitat.

Matt Selman, productor executiu de Los Simpson, atribueix aquests encerts a una combinació d'anàlisi històrica i matemàtica. Segons Selman, en observar el passat i les tendències socials, és possible preveure alguns esdeveniments futurs. No obstant això, la precisió d'algunes prediccions de la sèrie continua sorprenent fins i tot els seus creadors.

El capítol en qüestió no ofereix detalls sobre la causa de l'apagada, però mostra les conseqüències del col·lapse tecnològic: caos als carrers, manca de comunicació i una societat que lluita per adaptar-se a un món sense electricitat. Aquesta imatge distòpica, encara que fictícia, ressona amb les creixents preocupacions sobre la dependència tecnològica de la societat moderna i la vulnerabilitat dels sistemes davant de possibles errors o atacs.

La predicció de l'apagada no és l'única que ha generat enrenou al voltant de Los Simpson. La sèrie ha encertat altres vegades, anticipant invents tecnològics com l'smartwatch i l'iPod, o esdeveniments com l'incendi de Notre Dame. Aquests encerts han contribuït a crear una aura de misteri i premonició al voltant de la sèrie, alimentant la creença que els seus guionistes tenen una capacitat gairebé profètica.

A pocs dies del 17 de novembre, l'expectació creix a les xarxes socials. Mentre alguns usuaris es preparen per a una possible apagada, altres ho descarten com una simple coincidència. Sigui com sigui, la nova predicció dels Simpson ha aconseguit, una vegada més, captar l'atenció del públic i generar un debat sobre el futur de la tecnologia i la vulnerabilitat de la societat moderna. Més enllà de la veracitat o no de la predicció, l'episodi planteja una reflexió sobre la nostra dependència de la tecnologia i la importància d'estar preparats per a situacions imprevistes. 

En un món cada cop més connectat, una apagada global, encara que improbable, no és un escenari completament descartable. La ficció, en aquest cas, ens convida a reflexionar sobre la fragilitat del sistema i la necessitat de desenvolupar estratègies per fer front a possibles crisis.

DESTACADES