El dia 12 d'abril de 1.999, el President Jordi Pujol va donar una conferència a l'Hotel comtes de Barcelona, amb el lema: Un país que creix, reptes de l'economia catalana. L'epíleg, a la pàgina 30 conclou:

"Per acabar, els vull convidar a contemplar el futur amb esperança i amb confiança. Sempre, i és clar, que nosaltres fem el que hem de fer. Però repeteixo, amb esperança i amb confiança. Ahir ho deia en un acte de commemoració a Ripoll del Papa Silvestre II, que abans de ser Papa havia estat tres anys monjo a Ripoll. Ja sé que això és una referència a primera vista ben poc econòmica. El cas és que Silvestre II fou, pels volts de l'any 1000, un gran constructor d'Europa. Va contribuir a crear el regne d'Hongria, va apuntalar Polònia, va ajudar a sortir el Regne Franc - França - d'una crisi molt profunda, va introduir la ciència àrab a Europa (l'aritmètica, l'astronomia, la medicina, l'astrolabi, el zero). Com correspon a un constructor d'Europa, l'acte va acabar a l'Himne d'Europa, que és l'himne de l'Alegria de Beethowen. Mentre el sentia vaig pensar que cap himne podia haver estat més encertat queb aquest, ni des de la perspectiva de la construcció europea ni per commemorar un gran artífex d'Europa. Perquè per construir una economia, una societat, un país, cal confiança i optimisme. Cal alegria. Un país de constructors, com volem ser, o una època constructora, com volem que sigui la nostra, han de tenir confiança, han de tenir il·lusió, han de tenir alegria. L'alegria és sempre un actiu, també un actiu econòmic. Això sí, ha de ser una confiança raonada, una confiança amb base. Jo crec que aquesta confiança, i l'ambició que se'n pot despendre, la podem tenir" Gràcies per la seva atenció.

Jordi Pujol, a banda de llest, murri i bastant trofaldiner, és també un polític d'alçada, parla cinc idiomes (Fraga en parlava set), i té un enorme bagatge cultural, que difícilment es podrian trobar en algún dels polítics actuals.

El podeu trobar aquí, per un euro amb vint cts.